La puerta del cortometraje sigue siendo en nuestro país una de las principales vías de entrada a la profesión cinematográfica. La reducción de los costes anima a la creación, la profusión de festivales ayuda a la visibilidad y las distribuidoras especializadas evitan convertir a los autores en “chicos para todo”. Sin embargo, permanecen las dificultades esenciales: encontrar una mirada propia, llevarla adelante y destacar. Alba Lozano ('Utländsk'), Paula Sánchez ('Co-haunting') y María Herrera ('El cuento de una noche de verano') lo han conseguido de sobra en el último año. Ya que acabamos el curso, sirva esta charla para mirar hacia delante, hacia las cineastas del futuro cercano.

El passat 23 de maig es va estrenar la segona pel·lícula que aquesta parella artística, i de vida, han fet junts. De la mateixa manera que a la primera, ‘La hija de un ladrón’, a ‘Los Tortuga’ han posat la seva mirada intimista sobre famílies humils, de contextos socials deprimits, que han de fer les paus amb el passat i aprendre a estimar-se. I com va passar amb el seu primer film, Belén i Marçal ja comencen a recollir el reconeixement de públic i crítica. Parlarem de tot això i també de com crear en parella i no morir en l’intent. Sobretot quan ella és directora (i guionista) i ell guionista. O és alguna cosa més?

Este concurso DAMA Cortos es una iniciativa de DAMA, con la participación de El Gesto Cinematográfico, productora de Elias León Siminiani, que pretende apoyar el sector de los cortometrajes mediante la producción audiovisual del guion ganador.

El 30 de abril se estrenó ‘La buena letra’, basada en la novela de Rafael Chirbes. Es la tercera película de Celia Rico, que la consolida en la industria como una de nuestras principales cineastas. Tras dos obras originales y muy personales, la autora se adentra en el universo ajeno de la adaptación y en una historia de época. ¿Cómo se encuentra la voz propia sobre la voz de otro? ¿Cómo se habla del presente con un relato del pasado? Nos despedimos de Los Martes de este curso con una de las películas más importantes del año.

La sèrie ‘Hernán’ els va unir per primera vegada i des de llavors han repetit unes quantes experiències professionals, sempre en clau llatinoamericana. Escriure la sèrie ‘Como agua para chocolate’ els va permetre fer una immersió profunda en l’imaginari mexicà, però sempre de la mà de professionals del país. Com va ser (i és) treballar amb altres models de producció, amb històries universals, però alhora locals, i amb la mirada occidental? Podem aspirar a crear ponts creatius amb aquelles indústries? Què ens aconsellen? Curro, a més, ha fet tasques de producció executiva i ens podrà explicar l'entrellat de la feina de showrunner, no sempre fàcil, però necessària si es vol tenir el control de les creacions pròpies.